Judo

HISTORIA DEL JUDO :

El monjo i el salze:

Una antiga llegenda japonesa explica com un monjo meditava un dia de tempesta amb la mirada posada a la neu que queia al pati del monestir. De sobte va observar que les branques dels arbres més grans es cobrien de neu i que quan aquestes no podien suportar el pes es trencaven i queien a terra. Per contra s´en va adonar també com les branques d´un jove salze es cobrien igualment de neu però que quan el pes era molt gran aquestes cedien fent caure la seva càrrega a terra i tornaven una altra vegada a la seva posició inicial. Aquest és un exemple prou il·lustratiu que ha servit tradicionalment per explicar un dels principis més importants del judo: la flexibilitat.

Origen i precedents del judo:  

Moltes persones consideren el judo com un art marcial, és a dir un art militar o per a la guerra, però sens dubte el judo modern ha perdut aquest caràcter per a transformar- se en un esport olímpic i per tant reconegut mundialment. No obstant, els seus orígens ens remunten al Japó feudal on aleshores es desenvolupava una societat eminentment guerrera.   A l´Edat Mitjana la societat japonesa es trobava dominada pels senyors feudals. Aquests sovint estaven embolicats en lluites entre els diferents regnes o cases nobiliàries per obtenir el poder del país. En aquest context les arts guerreres van assolir un gran desenvolupament. La casta dels Samurai (senyors de la guerra) basaven la seva instrucció militar en la tècnica de l´esgrima, l´equitació i el tir amb arc, entre molts d´altres, però també en la lluita cos a cos. Aquesta última estava representada pel Jiu-jitsu (o Ju-jitsu), paraula japonesa que vol dir "tècnica de la flexibilitat". El Jiu-jitsu es basava en els principis de flexibilitat esmentats més amunt i constituí el precedent més directe del Judo. A l´any 1868 s´inicia la era Meiji que es caracteritzarà pel final de les lluites entre feus rivals i l´inici d´una època de obertura vers les potències estrangeres. Amb aquest fet s´enfonsa el sistema militar precedent, es prohibeixen les armes i els samurais desapareixen. El Jiu-Jitsu, així com les altres arts marcials entren en una decadència irreversible.		Una època de contínues lluites pel control del territori
		Els senyors de la guerra

Formació del Judo modern:

Jigoro kano, creador del judo modern	projectant en uki goshi, el seu moviment especial
		Durant aquests anys de decadència però, el Jiu-Jitsu no va desaparèixer totalment, va haver escoles que van resistir-se als nous temps i que van guardar celosament la seva essència. A l´any 1877 un jove estudiant de filologia anomenat Jigoro Kano, de feble constitució física, va veure en el Jiu-jitsu un enorme potencial per pal·liar aquest handicap. Va passar per diverses escoles  i adonant-se dels valors pedagògics, físics i morals, però també dels negatius (els generats per una filosofia guerrera), els quals va rebutjar, continuà investigant fins a formar la seva pròpia escola. Aquesta escola la va anomenar Kodokan (escola que ensenya el camí) i la nova disciplina: Judo (camí de la flexibilitat).

    

  Projecció internacional del Judo:  

El Kodokan, creat al 1882 i que en un principi comptava amb nou alumnes va començar a créixer de forma espectacular, arribant als sis mil al 1901. Al 1908, la Cort Imperial japonesa va aprovar una llei que declarava el judo com assignatura oficial dels alumnes de l´escola secundaria. Entre 1920 i 1934, Jigoro Kano realitzà tota una mena de viatges que el portaren arreu d´Europa i Amèrica, aprofitant diversos esdeveniments esportius a nivell internacional, amb la finalitat de divulgar el judo. Destaca també la tasca de Mikonasuke Kawaishi, alumne de Kano, que després de la mort d´aquest a l´any 1938, tingué una gran importància en la consolidació del judo europeu, creant un mètode més comprensible per als occidentals i establint el sistema de colors de cinturó que avui tots coneixem.

La cursa imparable del judo arriba al seu zenit amb la celebració  del Campionat del Món de 1956 i amb la seva inclusió en els Jocs Olímpics de l´any 1964, ambdós disputats a Tokio. D´aquesta manera el judo assoleix un ple reconeixement  a nivell mundial, que permet que tingui un lloc important dintre de l´horitzó  esportiu dels països desenvolupats.

 El judo arriba a Espanya:  

Sense cap mena de dubte i ometent alguns precedents, els pilars que van fonamentar el judo al nostre estat van ser Henri Birnbaum i Alfredo San Bartolomé. El segon s´establiria a Madrid i formaria el club Bushido Kwai i el primer ho faria a Barcelona creant el club Judo Barcelona. Birnbaum, alumne directe del mestre Kawaishi, va donar una nova dimensió al judo català i espanyol descobrint totes les vessants, tant formatives com espirituals d´aquest art. Seria una tasca inacabable anomenar aquí a tots aquells que han format part en la formació del judo a Espanya, el cert és que des d´aquests tímids inicis han passat molts anys i el nostre judo a arribat a cotes insospitades en aquells anys. Les medalles de Joaquín Ruíz i Miriam Blasco en els Campionats de Món de Barcelona al 1991 i d´aquesta última i Almudena Muñoz als Jocs Olímpics de Barcelona 92 suposen la consolidació del judo espanyol a nivell internacional. Aquesta etapa però no ha acabat i el nostre esport continua   recollint èxits, fruit de la tasca continuada de tècnics i esportistes, que sense dubtes donaran molt que parlar en el futur.

Alguns dels judoques que han forjat la història de la competició de l´estat espanyol: (de esquerra a dreta i de dalt a abaix) Santiago Ojeda, Miriam Blasco, Yolanda Soler, Isabel Fernandez, Sara Alvárez i Kenji Uematsu, aquest últim, un dels competidors més joves i prometedors.

L'equipació

El vestit de JUDO es diu Judogui i està format per la casaca, el pantaló i el cinturó. El color d'aquest últim simbolitza el procés d'aprenentatge i de creixement del practicant, i del blanc inicial es va passant en un enfosquiment progressiu al negre, desp`rés d'anys de pràctica i dedicació.

Al Japó, on la constància i la perseverància són majors que en Occident, generalment, els colors del cinturó són tres: blanc, marró i negre. En canvi, a Occident s'utilitzen 7 colors i cadascun representa alguna una fita personal diferent.

 

BLANC		Ingenuïtat – puresa
GROC		DescObriment
TARONJA		Il·lusió – amor
VERD		Esperança – fe
BLAU		IdealismE
MARRÓ		Iniciació al coneixement
NEGRE		Professor – mestre

---

    El DOJO és el lloc on es practica el judo. "Dojo" significa "lloc d'il·luminació". Aquest espai està especialment acondicionat: el terra està cobert amb catifes anomenades tatamis que serveixen per absorbir l'impacte de les caigudes. Tot s'estudia per evitar les ferides. A les arts marcials, el tatami és una zona quadrada o rectangular col·locada en mig de la sala principal, conformada per planxes de goma escuma i cobertes per una lona. Ofereixen sempre una bona elasticitat per a les caigudes així com una determinada tonacitat per als desplaçaments ràpids que es realitzen.

    Dins del Dojo hem de respectar les normes rituals que ens imposa aquesta disciplina i que aprenem del professor/professora. La relació entre aquesta i l'alumne està basada en el respecte, la confiança i l'estima mútua. És norma saludar al començament i al finalitzar l'entrenament al mestre, i al company quan iniciem i finalitzem un exercici de parella (randori). També se saluda al lloc d'entrenament. La salutació o reverència (Rei) pot ser dret (Ritsurei) o agenollat (zarei). 

 

Algunes de les claus més importants
Yoko Shiho Katame

Makura Gesa Katame

O Gosi

De ashi harai 

O Soto Gari