L’HOQUEI SALA
Si ja es prou complicat dominar el nostre cos amb una pilota als peus o a les mans, pensa la dificultat que suposa dominar el cos i una bola fent servir un estic. L’hoquei sala, que requereix un gran domini de la coordinació dinàmica especial, adapta regles d’altres tipus d’hoquei (hoquei herba, hoquei gel i hoquei sobre patins). Coneixent les principals normes i gestos tècnics d’aquest esport, el podràs practicar a l’escola i comprovaràs com és de divertit jugar-hi.
Diccionari.
• ESTIC: instrument de plàstic, fibra de vidre o fusta que s’utilitza en la pràctica dels diferents tipus d’hoquei.
• PUSH: gest tècnic d’atac que consisteix a impulsar la bola per fer una passada o un llançament a porteria.
• TAKLE: acció defensiva que consisteix a llançar l’estic sobre la bola quan és en possessió de l’atacant.
Tot va començar...
La pràctica de l’hoquei sala data de principis de segle. La impossibilitat de practicar l’hoquei sobre herba durant els mesos d’hivern als camps enfangats i gelats va fer que diferents clubs s’entrenessin i juguessin en un lloc cobert. Durant els primers anys, es practicava de moltes maneres: es jugava sobre fusta, ciment o formigó, i amb porteries de mides diferents.
Amb el temps, la Federació Internacional d’Hoquei (FIH) va unificar les regles i es van començar a jugar lligues i campionats, tant en categoria femenina com masculina. Actualment, l’hoquei es practica sovint a les escoles, ja que les dimensions del terreny de joc són les mateixes que les d’un camp d’handbol o de futbol sala.
Com s’hi juga?
Objectiu: introduir la bola en la porteria contrària utilitzant l’estic per impulsar-la.
Terreny de joc: les dimensions d’un camp d’hoquei sala són de 40x20 metres amb bandes de fusta de 10 cm. d’altura.
Durada: dues parts de 20 minuts.
Jugadors: l’equip està integrat per cinc jugadors de camp i un porter, més sis reserves.
Material: estic de fusta i bola petita de plàstic que pot ser de diversos colors.
Puntuació: guanya l’equip que fa més gols en el temps reglamentari.
Regles principals:
• El contacte amb la bola només es pot fer amb la cara plana de l’estic, llevat del porter, que ho pot fer amb qualsevol part del cos i de l’estic dins dels límits de l’àrea de porteria, però sense retenir-la.
• No es pot elevar la bola, excepte en el xut a porteria.
• No es pot protegir la bola utilitzant el cos.
• Les faltes lleus o involuntàries comeses dins l’àrea pròpia se sancionen amb un penal-córner.
• Les faltes greus o voluntàries comeses fora de l’àrea, però en camp propi se sancionen amb un penal-córner.
• Les faltes greus comeses dins l’àrea pròpia se sancionen amb un penal-stroke.
• La resta de faltes s’executen des del lloc on s’han comès.
• Es poden fer servir les bandes laterals com a paret.
La tècnica.
El més important és, sens dubte, el maneig de l’estic amb què s’ha de conduir i impulsar la bola. Un cop sàpigues quins són els moviments essencials, el més important és que els practiquis fins que arribis a dominar-los. Serà aleshores quan podràs gaudir jugant a hoquei.
La presa de l’estic: s’ha de fer amb la mà dreta per sota de l’esquerra, que és la que realment controla l’estic. La dreta només serveix de suport i complement.
La conducció de la bola es pot fer amb l’estic agafat amb una mà o amb les dues, encara que aquesta última manera és la més segura i efectiva. Però hi ha moments en què serà necessari estirar-se al màxim per arribar a la bola, llavors el gest es fa amb una sola mà.
La bola es pot portar amb el dret (la punta enlaire) o amb el revés (la punta cap avall) de l’estic. El més normal és fer-ho amb el dret. La conducció amb el revés es fa només en trams breus i amb la intenció d’amagar la bola al contrari.
Rebre la bola o aturar-la és un altre dels gestos tècnics essencials de l’hoquei. Hi ha diferents maneres de fer-ho, però en totes cal tenir la precaució d’inclinar una mica l’estic cap a la direcció d’on ve la bola; així la bola entra dins l’angle que formen l’estic i el terra, i s’evita que pugui rebotar.
Empènyer i colpejar: cal practicar molt aquests dos gestos, tant per arribar a dominar la passada als companys d’equip com per tirar a porteria. Encertar la potència apropiada a la distància i a la direcció on ha d’anar la bola serà l’objectiu fonamental d’aquests exercicis.
El push (empènyer la bola) és un gest bàsic per poder jugar a hoquei i, com veuràs és fàcil d’aprendre. La millor manera d’executar-lo és aquesta: les cames han d’estar separades i la bola davant, a l’altura del peu esquerra i amb la base de l’estic tocant la bola. Aleshores és quan cal donar un fort impuls amb la mà dreta en la direcció on es vol llançar la bola. El cos, amb un semigir, ha d’acompanyar la sortida de la bola. És molt important la posició de l’estic per tal de no colpejar ningú. Per trobar la distància que més convé cal anar practicant.
El bloqueig és un dels gestos tècnics defensius més importants. Consisteix a cobrir amb l’estic una zona àmplia que impedeixi la penetració del jugador contrari. No s’ha de fer amb el cos no corrent davant d’ell. Controla l’abast del teu estic del dret i del revés.
El takle és l’acció en què el defensor allarga l’estic cap a la bola per intentar treure-la al contrari, o almenys fer que en perdi el control.
La tàctica.
TÀCTICA INDIVIDUAL
Al principi és molt freqüent que els jugadors de tots dos equips se situïn molt a prop del jugador que condueix la bola. D’aquesta manera l’únic que s’aconsegueix és córrer el risc de rebre un cop i la bola gairebé no es mou.
Tot és molt més fàcil si els companys del jugador que du la bola es mantenen separats, perquè d’aquesta manera també se separen els jugadors de l’equip contrari. Però, a més, el joc es fa menys cansat si els jugadors són capaços de mantenir la posició sobre una zona determinada del camp.
Alguns jugadors s’han de situar a les zones avançades per tirar a porteria quan reben la bola dels seus companys, són els davanters; d’altres han de jugar en posicions més endarrerides, i encara que se’ls anomena defenses també tenen una funció molt important en el joc d’atac, ja que sovint són ells els que inicien les jugades.
TÀCTICA COL•LECTIVA
QUAN EL TEU EQUIP ATACA
Recorda que:
• La bola es troba en el vostre poder
• L’objectiu és marcar un gol.
Consells als jugadors que no tenen la bola:
1. Separa’t del jugador o jugadora que porta la bola i situa’t a una distància de quatre o cinc metres perquè tingui:
- Prou espai per jugar la bola.
- Prou temps per decidir el que vol i pot fer.
2. Mou-te cap a un lloc on puguis rebre la bola:
- No et col•loquis darrere d’un jugador contrari, perquè el teu company o companya no et veurà i et serà molt difícil rebre la bola.
Consells per al jugador atacant amb bola:
1. Aparta un moment la mirada de la bola i observa on et trobes i on són els teus companys.
2. Decideix i aplica l’acció més positiva per al teu equip:
- Avançar amb la bola, passar o tirar.
Totes són importants perquè tu o el teu equip aconsegueixi un gol.
QUAN EL TEU EQUIP DEFENSA
Recorda que:
• L’equip contrari es troba en possessió de la bola.
• L’objectiu és recuperar la bola i evitar que el contrari llanci a porteria.
El més important és pressionar el jugador que té la bola perquè no pugui jugar amb comoditat:
- El jugador més pròxim s’apropa amb rapidesa
- Altres companys es col•loquen a prop per poder donar-li suport
Us heu de distribuir de manera que deixeu als jugadors contraris les zones més allunyades de la porteria. A les bandes laterals hi ha menys perill.
L’atac i la defensa han de seguir uns principis:
L’equip que té la bola es troba en posició d’atac.
Objectiu: aconseguir un gol.
Jugar a l’atac significa que cada un dels jugadors ha de treballar perquè el seu EQUIP pugui:
- Conservar la possessió de la bola
- Avançar fins a la porteria contrària
- Tirar per fer gol
Si tu o qualsevol dels teus companys perd la bola davant d’un jugador contrari, tots us convertiu immediatament en defensors.
Actituds, valors i normes.
• La posició corporal de l’hoquei sala és flexionada amb el cos inclinat cap endavant. Un dels errors més importants és flexionar massa l’esquena i no les cames. Corregeix aquesta posició per evitar lesions.
• La utilització de l’estic pot provocar situacions perilloses. Vigila i no l’aixequis per sobre del maluc.
Sabies que...?
• L’hoquei té uns 4000 anys d’antiguitat. A la vall del Nil es va trobar un relleu que mostra dos jugadors disputant-se una bola, cosa que prova que l’hoquei va ser practicat cap a l’any 2000 aC. a Egipte.
• Hi ha altre modalitats d’hoquei que al nostre país tenen més importància que l’hoquei sala: l’hoquei sobre patins, l’hoquei herba i l’hoquei gel.
• Catalunya és on més es practica l’hoquei de tot l’Estat. La major part dels equips capdavanters de les diferents lligues d’hoquei són catalans.
