EL BÀSQUET
El pista de bàsquet.
El bàsquet es practica en un camp rectangular de 28 x 15 m. de mitjana. Es divideix en dues meitats amb les característiques i zones interiors següents:
La història del bàsquet.
Va ser inventat l’any 1891 per James Naismith. Aquest personatge era un sacerdot de nacionalitat canadenca dedicat a l’ensenyament als EEUU. Era professor de cultura física de la Training School de Springfield (Massachusetts). Va idear el bàsquet cercant un esport que es pogués practicar a l’hiverna en un local tancat.
La tècnica del bàsquet.
La tècnica és la realització correcta dels gestos propis de l’esport. Dominar-la ens permet jugar i gaudir del bàsquet. Podem dividir els gestos tècnics en funció de la fase en què s’utilitzin:
1. ATAC, configuren l’anomenada triple amenaça : botar, passar i llançar.
Driblatge o bot : per desplaçar-se pel camp quan tenen la pilota, els jugadors l’han d’anar fent botar acompanyant-la amb la mà. Existeixen moltes maneres d’executar aquesta acció. D’entre totes les possibilitats de bot destaquem aquestes dues:
Ø bot alt: anomenat també d’avanç, que s’utilitza per córrer molt ràpid i avançar cap a cistella de l’equip contrari
Ø bot baix: de protecció, que serveix per protegir la pilota quan els defensors s’acosten perillosament per apoderar-se’n.
La passada: és la tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp sense necessitat de fer-la botar. Sempre es fa entre dos jugadors.
Hi ha molts tipus de passada. Normalment es fa amb les dues mans i es poden utilitzar diferents tècniques:
Ø passada de pit: com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada des del pit amb les dues mans en direcció al jugador que l’ha de rebre.
Ø passada en picat: es fa com l’anterior però amb un bot intermedi.
Ø passada per sobre el cap: les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota.
Ø passada de beisbol: es fa amb una sola mà i s’utilitza per a fer passades llargues quan no s’arriba amb cap altra tipus de passada.
Ø passada picada amb una mà: amb un cop de canell es dirigeix la pilota cap a terra perquè arribi al jugador receptor després de botar. Generalment es fa amb el braç separat del cos per allunyar la pilota del defensor.
Ø passada de cullera: podem veure-la en un contraatac. El jugador impulsa la pilota amb el palmell de la mà alhora que el braç segueix una trajectòria de baix a dalt. Com a resultat la pilota surt bombejada en direcció al jugador que corre el contraatac .
Ø passada per l’esquena: és una passada espectacular . Si es fa amb la mà dreta la pilota es dirigeix cap al costat esquerra passant per darrera l’esquena.
Ø passada de mà a mà: es fa entre dos jugadors quan són molt a prop l’un de l’altre. En el moment de la passada el jugador subjecta la pilota amb les mans i el seu company d’equip s’acosta per agafar-la.
Convé saber que hi ha una acció tècnica directament relacionada amb la passada que s’anomena assistència. Es produeix quan un jugador rep una excel·lent passada d’un company de manera que queda en una posició immillorable per encistellar.
El llançament: és l’acció tècnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota amb la intenció d’encistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar. En destaquem les següents:
Ø tir en safata: es fa acompanyant la pilota amb la mà plana i estirant el braç en direcció a la cistella. Els jugadors el practiquen quan són sota cistella i, en moltes ocasions, com a culminació d’una entrada a cistella.
Ø entrada a cistella: és una de les accions que més es realitzen durant els partits. Es poden efectuar per la dreta o l’esquerra i pel centre. Generalment es fan dues passes per acostar-se a la cistella, una és per guanyar distància i la segona és per impulsar al jugador en el salt.
Ø tir de ganxo: es fa amb la mà més allunyada del defensor, amb el braç arquejat per damunt del cap i impulsant la pilota amb un cop de canell. És difícil de realitzar ja que el jugador no veu la pilota en el moment de llançar-la cap a cistella.
Ø tir lliure: és el llançament que es practica després d’una falta personal. Es fa des d’un punt determinat del camp i es realitza sense oposició. És molt important practicar-lo doncs sempre es realitza en les mateixes condicions i per això cal tenir-lo molt mecanitzat.
Ø esmaixada: és la manera més espectacular d’aconseguir una cistella. El jugador ha de saltar per introduir la pilota amb les mans directament al cèrcol. Exigeix una gran tècnica i potència de salt.
Acabem d’explicar les accions tècniques més important del bàsquet, però encara hi ha alguna més que també cal saber :
La parada : consisteix en aturar-se amb la pilota a les mans després de botar o de rebre una passada. Hi ha dues maneres de fer-la :
Ø parada a un temps: s’agafa la pilota i ens aturem amb els dos peus a la vegada.
Ø parada a dos temps: s’agafa la pilota mentre els dos peus arriben a terra, un després de l’altre.
El pivot: és l’acció en què un jugador que té la pilota a les mans gira en qualsevol direcció mantenint en tot moment un peu a terra. El peu sobre el qual un jugador pivota s’anomena peu de pivot . Quan la parada ha estat en un temps, es pot utilitzar el peu que m’és convingui i un cop fet ja no es pot aixecar. En canvi, si la parada ha estat en dos temps, el peu de pivot és sempre el primer que s’ha posat al terra.
Les fintes: són moviments d’engany que es fan per desmarcar-se de l’oponent o per desconcertar-lo. Es poden fer de diferent tipus .
Ø de tir: després d’una finta de tir, el jugador pot decidir sortir fent botar la pilota per superar d’aquesta manera al seu defensor.
Ø de passada: molt útil per aconseguir portes enrere
Ø de recepció: serveixen per enganyar el defensor canviant bruscament la direcció del moviment i que ens arribi la pilota.
2. DEFENSA:
Intercepció: és l’acció d’un defensor per intentar recuperar la pilota quan un atacant la bota i la passa. Si s’intercepta el llançament de l’atacant rep el nom de tap, i consisteix a posar la mà oberta entre la trajectòria de la pilota i la cistella.
El rebot: és l’acció que consisteix a agafar la pilota quan no entra a cistella després d’un llançament. Els jugadors que agafen un major nombre de rebots en un partit són els pivots, per tal que són els més alts i juguen a prop de cistella. Però l’alçada no és el més important per agafar un rebot, ho és saber col·locar-se davant de l’oponent i realitzar un pivot amb un peu per posar-s’hi d’esquena i impedir-li el pas.
Finta defensiva: el moviment del defensa fa que el jugador d’atac interpreti els seus moviments com a un problema per a efectuar les accions atacants.
La tàctica del bàsquet.
Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu comú guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueix el que coneixem com a tàctica. En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçaria i la seva habilitat tècnica.
Els alers: tenen bona tècnica i encert en el llançament exterior, i també dominen el bot per poder penetrar fins a la cistella. Acostumen a intercanviar passades amb els pivots.
L’escorta: és un jugador amb les característiques d’un aler, però que també sap manejar la pilota com el base. L’escorta ajuda al base i juga prop seu.
Els pivots: són els jugadors de major alçària de l’equip. Es responsabilitzen d’agafar els rebots quan la pilota no ha entrat a cistella. Han de ser bons tiradors de prop, hàbils i ràpids en els moviments de peus, i bons passadors per moure la pilota quan no poden tirar a cistella.
Bàsicament podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc en el transcurs d’un partit: l’atac i la defensa.
Durant l’atac l’equip que té la pilota ha d’intentar no perdre-la, avançar fins a la cistella contrària i introduir la pilota. Per aconseguir-lo, els jugadors utilitzaran tots els elements tècnics que ja hem explicat. Els jugadors han d’organitzar-se ocupant els espais del camp segons la funció que els toca desenvolupar.
Durant la defensa l’equip intentarà prendre la pilota als adversaris, dificultar-ne l’avançament cap a cistella i evitar els llançaments. La defensa és considerada, en el bàsquet, com un dels pilars fonamentals per guanyar un partit.
LA DEFENSA:
Com hem comentat anteriorment, la defensa és fonamental per guanyar un partit. Els entrenadors fan practicar diferents sistemes defensius als seus jugadors a fi de dificultar al màxim les accions d’atac dels equips contraris.
Principis bàsics de la defensa: per poder reaccionar al més ràpid possible als desplaçaments atacants, els defensors han d’adoptar la posició defensiva, amb les cames flexionades, i moure’s sense creuar-les.
Sistemes defensius: els principals sistemes defensius que un equip pot emprar són els següents :
Defensa individual: a cada defensor se li assigna un jugador contrari i l’ha de seguir vagi o vagi i destorbar les seves accions d’atac.
Defensa en zona: en aquest cas, cada jugador defensa l’oponent que es troba en la zona de terreny de joc que li ha estat assignada. Les defenses més freqüents són :
Ø 2-3: en aquesta defensa dos jugadors es col·loquen davant de l’ampolla i tres més a prop de cistella. La seva finalitat és potenciar el rebot defensiu i la defensa dels atacants que juguen a prop de la cistella, generalment el pivot i les alers-pivot.
Ø 3-2: la característica principal d’aquesta defensa consisteix a estar atents als jugadors de l’equip contrari que juguen fora de l’ampolla per raó de la seva habilitat per aconseguir cistelles a llarga distància.
Defensa mixta: s’anomena així una defensa quan empra alhora la defensa individual i la defensa en zona. Quan un equip te un jugador o dos de molta qualitat, l’equip oponent pot emprar aquest recurs marcant-los de manera individual per tal de desorientar-los. Les defenses mixtes més emprades són :
Ø 4-1 : un jugador defensa en individual i quatre en zona
Ø 3-2 : dos jugadors defensen en individual i tres en zona
Pressió: sempre quan un equip pretén crear més problemes dels habituals als oponents. En moltes ocasions l’equip intenta marcar en línia de passada ( línia imaginària que uneix el posseïdor de la pilota amb qualsevol altre jugador del seu equip ), o bé situar dos jugadors contra un a les vores del camp, pressionar el base en tot el terreny de joc, etc. i així obliga a l’equip contraria jugar més ràpid del que es normal i provoca que cometi errors i perdi la pilota en passades defectuoses, llançaments precipitats, fent botar la pilota davant diversos defensors. És corrent veure els jugadors defensant en tot el terreny de joc.
L’ATAC:
L’atac en el bàsquet ha evolucionat amb el temps fins a “fabricar“ sistemes que ajuden els jugadors a superar les defenses adversàries. De totes maneres, aquests sistemes només són pràctics si dominem la tècnica individual d’atac.
Un contra un: cada jugador ha de saber emprar tots els recursos tècnics per superar un oponent. Saber llançar a cistella de diverses maneres, fer botar la pilota segons la col·locació del defensor, practicar els pivots, les parades,, els canvis de direcció, les fintes,...
Els bloqueigs: gràcies a aquesta acció que realitzen dos jugadors, un dels dos queda lliure del seu defensor i en posició per rebre una passada, llançar a cistella, endur-se la pilota.... Els bloqueigs poden ser directes o indirectes, en funció de si el jugador bloquejat té la pilota o no, respectivament. S’anomena cec quan el bloqueig es produeix per darrera del defensor. La continuació és el desplaçament que fa el jugador que ha efectuat el bloqueig en direcció a la cistella per rebre una possible passada.
Sistema de joc “passar i tallar“: és molt adequat per a principiants. Consisteix a passar la pilota i escapar-se cap a cistella mentre es mira el company que té la pilota i s’aixequen els braços per tal de rebre la passada. Si el company escapat no rep la passada, un altre company de l’equip pot escapar-se després d’ell.
Passar i bloquejar: és un sistema de joc més avançat que l’anterior perquè els jugadors han de saber practicar el bloqueig indirecte. Consisteix a passar la pilota a un company que és a un extrem del camp i bloquejar tot seguit el seu defensor.
Contraatac: és la manera més ràpida d’aconseguir un bàsquet. Es realitza quan és possible sorprendre l’equip contrari després de recuperar la pilota. Els jugadors més ràpids de l’equip corren cap a cistella contrària en tres posicions (laterals i central) abans que la defensa s’organitzi.
El reglament del bàsquet.
- El joc consisteix en ficar la pilota dins la cistella de l’equip contrari.
- Els equips estan formats per 12 jugadors, dels quals només juguen 5. L’entrenador pot fer els canvis que vulgui al llarg del partit.
- Els partits duren 40 minuts, dividits en quatre parts de 10 minuts. Hi ha un descans de 10 minuts.
- Si el partit finalitza en empat, han de jugar-se 5 minuts de pròrroga. Si continua l’empat es segueix fent això fins que un equip guanya.
- Cada cop que s’encistella la pilota s’anoten dos punts. Si el llançament es fa des de més enllà de la línia de 6,70 metres són tres punts i els tirs lliures valen un punt.
- El jugador que té la pilota ha d’evitar cometre les faltes següents:
· Passos: es produeixen quan el jugador fa més de 2 passos sense botar la pilota i quan aixecar de terra el peu de pivot abans de fer botar la pilota o de passar-la. Només pot aixecar-lo per saltar i quan ho fa, ha de passar la pilota o llançar-la abans de tornar a tocar a terra.
· Dobles: la pilota no es pot fer botar amb les dues mans alhora. Tampoc no es pot fer botar per sobre la cintura. Quan un jugador para de fer botar la pilota, pot passar-la, llançar-la, però no pot botar un altra vegada.
· Abans de 5 segons el jugador que té la pilota, si està aturat, l’ha de passar, fer-la botar o llançar.
· 8 segons és el temps que té un equip per passar al camp contrari després d’un servei de fons, quan la pilota ha sortit de la pista o quan a l’equip li han marcat una cistella.
· Camp enrere: quan s’està en camp contrari i es té la pilota, no poden efectuar-se passades cap al camp propi , tampoc no es pot retrocedir-hi ni trepitjar la línia central de camp.
- Cap jugador atacant no pot romandre més de tres segons dins la zona de l’equip contrari. Aquesta regla no s’aplica quan el jugador rep la pilota i la fa botar, la tira i lluita per agafar el rebot.
- Falta personal: quan un jugador empenta un adversari, o li impedeix el desplaçament pel camp, o li toca el braç o la mà en el moment de fer el llançament, se’l castiga amb una falta personal. Quan un jugador n’ha acumulat 5 ha d’abandonar el camp i un company el substitueix.
- Tirs lliures: si un equip acumula 5 faltes personals en cada temps, a partir d’aquest moment totes les faltes personals seran castigades amb dos llançaments de tir lliure des de la línia de tir lliure de la zona de l’equip infractor, que està situada a 4,6 metres de la cistella. Cada llançament val un punt. També s’efectuen dos llançaments lliures sempre que un jugador rebi una falta personal en el moment d’efectuar un llançament a cistella. Si es comet la falta més enllà de la línia de 6,70 metres, els llançaments lliures són tres.
- Cada equip disposa de 24 segons per llançar a cistella.
- Cada entrenador disposa d’un temps mort d’un minut de durada en cadascuna de les parts.
